TURISME AL BERGUEDÀ

Informació diversa sobre el turisme a la comarca del Berguedà. Per suggeriments:llibertats@gmail.com

dimarts, 25 de desembre del 2007

"La Corrida" 2008 arriba de nou a Puig-reig



"La Corrida" (Puig-reig)


2o de Gener del 2008
Imprimir


A les 9 del matí, al passeig de la Riera de la Sala.

II Raid Social





A les 11 del matí, a l'esplanada del pavelló.

XII Fira del Cavall.

Venda de magnífics exemplars i de diferents races.





A 2/4 de 12 del migdia, al passeig de la Riera de la Sala.

Partit de Horse-Ball, passejades amb rucs i cavalls, rodeo, demostració de ròssec.





A les 12, a la Biblioteca Guillem de Berguedà.

Inauguració de l'Exposició Col.lectiva de Pintors de Puig-reig.





A les 9 del vespre, a la sala d'actes Dr. Llaverias.

La Cuina del Porc.

Demostració i degustació.



21 de Gener del 2008
Imprimir


A les 8 del matí, a la Biblioteca Guillem de Berguedà.
Inscripcions al VIII Ral.li Fotogràfic La Corrida
El ral.li es durà a terme durant tot el matí.




De 8 a 11, a la Plaça Nova.
Demostració d'elaboració d'embotits.
Els veïns de Cal Marçal faran un ademostració que permetrà de veure com eren elaborats antigament els productes del porc.




A les 9, a la Plaça Nova.
Festa l'entorn del Porc.
Esmorzar amb botifarres, pa i vi per tothom.




A 2/4 de 10, a la Plaça Nova.
Inici de la XIX Mostra d'Embotits
Venda i degustació




A les 11, davant l'entrada de l'Ajuntament, al Passeig de la Via.
Lliurament de l'estendard al banderer.
Enguany el banderer serà Pedro Martín Pareja.




A 2/4 de 12 del migdia.
Cercavila de cavalleries i xarrets.
Amb l'acompanyament dels gegants i els grallers de Puig-reig, la Banda de l'Escola de Música de Berga, la Banda de Cornetes i Tambors de Casserres, la Cobla Principal de Berga i la Cobla Pirineu.




A la 1, a la Plaça Nova.
Sardanes.
Amb la Principal de Berga.




A 2/4 de 4 de la tarda, al circuit de curses del costat del camp de futbol.
La Corrida Trofeu XII Memorial Francesc Lladó.
Curses de cavalleries en perxerons, cavalls, mules i rucs.


Seguidament, al mateix circuit.
Tradicional Joc de Cintes.


A 2/4 de 7 del vespre, a la Sala Siroko.
Magnífic Ball.


Durant tot el dia, a la Biblioteca Vella.
Tòmbola benèfica a favor de l alluita contra el càncer.
L'organitza la junta contra el càncer de Puig-reig.

dilluns, 24 de desembre del 2007

La Fia-Fia, la tradició de Bagà i St. Julià de Cerdanyola de torxes i foc


PROGRAMA D'ACTES FIA-FAIA:

LA FIA-FAIA A BAGÀ

18 h - Encesa d'una foguera visible des de Bagà i des de Sant Julià de Cerdanyola.

18'30 h - Inici de la baixada del fallaires des del Siti.

18'50 h - Rebuda dels fallaires davant de l'església.

19 h - Toc d'oració. Entrada dels fallaires a la Plaça Catalunya i encesa de les Faies. Amb les faies a mig cremar, corredisses pel carrer Major fins a la plaça Porxada.

Per acabar, ball al voltant del foc i coca amb all i oli de codony per a tothom.

LA FIA-FAIA A SANT JULIÀ DE CERDANYOLA

18 h - Encesa d'una foguera visible des de Sant Julià de Cerdanyola i des de Bagà. Tot seguit, baixada dels fallaires des del Clos per la Carrera Plana.

18'15 h - Crema de faies a la plaça de l'Església.

Per acabar, torrades amb all i oli de codony per a tothom.



Més informació a:

Associació de la Fia-Faia - Telèfons 93-824-45-15 / 620-13-36-1


dimarts, 11 de desembre del 2007

Segell de qualitat a partir de la campanya "Posa el Berguedà al teu plat"


El Consorci de Formació i Iniciatives (CFI) Cercs-Berguedà vol posar en marxa la creació d’un segell distintiu que certifiqui l'autenticitat dels productes artesanals de la comarca. Dins aquesta nova certificació s’inclourien els productes de la terra, els manufacturats artesanalment i també alguns serveis turístics.

La iniciativa ha sorgit arran de la campanya del CFI 'Posa el Berguedà al teu plat', que ha inclòs diferents promocions de la gastronomia del Berguedà.

Ara, s'està treballant amb el desenvolupament d'una marca de garantia per a tots els productes agroalimentaris del Berguedà. La creació d'aquesta marca és una garantia de cara al consumidor.

La voluntat del Consorci és la d'anar vinculant els productes agroalimentaris amb els restauradors i les promocions turístiques de la comarca. La marca que es vol crear ha de comptar amb un consell regulador que estableixi i certifiqui que tots els productes que porten aquesta distinció compleixen una sèrie de requisits de qualitat que marca el consell regulador.

En un primer moment, la marca es basaria a productes, però el CFI vol estendre-ho als serveis turístics.

CONEIX EL PROJECTE "POSAT EL BERGUEDÀ AL PLAT"


RESTAURANTS DEL BERGUEDÀ

AVIÀÀ
Rest. Cal Garretà (Graugès)
Rest. Espais
BAGÀ
Rest. Hotel ca l'amagat
Cal Batista
Ca l'Escribà
Rest. Hotel la Pineda
Rest. Niu Nou
BERGAGA
Rest. Absis - H. Ciutat de Berga
Ateneu
Rest. La Terrassa - H. Berga Park
Rest. Badem-Badem
Rest. La Cabana
Rest. Duran
Rest. Estel
Bar-Rest. Mediterráneo
Rest. Pizzeria La Notta
Rest. Pizzeria Fonda de la Bruixa
Rest. Fonda Núria
Rest. El Kaliu
Rest. Sant Marc
Rest. Paco
Rest. Queralt
Rest. Sala
Rest. Ski
Bar-Rest. Ton
Rest. Trave
BORREDÀ
Rest. Cobert De Puigcercós
Rest. El Revolt
CASSERRESERRES
Fonda Alsina
Rest. La Nau
Rest. Sant Pau De Casserres
CASTELL DE L ARENYELL DE L'ARENY
Rest. Castell De L'areny
CASTELLAR DE N´HUGCASN'HUG
Rest. Molí de les Fonts
CASTELLAR DEL RIUASTELLAR DEL RIU
Rest. Els Roures
CERCSS
Cal Maco
Bar-Rest. La Baells
Ca La Bòrnia
Rest. Santa Bàrbara (St. Corneli)
GIRONELLAONELLA
Rest. Carmona
Rest. Gironella
Rest. El Racó
Rest. Cal Pajares
Rest. Cal Peret
GÒSOLSOL
Rest. El Forn
GUARDIOLA DE BERGUEDÀARDIOLAERGUEDÀ
Bar-Rest. Cadí
Rest. El Jou
Rest. Reco De L'avi
LA NOU DE BERGUEDÀ
Rest. Cal Camprubí
Rest. Cal Marginet
ESPUNYOLASPUNYOLA
Rest. Cal Marsalet
PUIG-REIG
Rest. Baixador
Rest. Celler De Ca La Quica
Rest. Cal Marçal
MONTMAJORONTMAJOR
El Café de Dalt
SAGÀSS
Rest. Els Casals
SALDESSALDES
Cal General
Rest. Susèn
Rest. Repòs del Pedraforca
SANT JAUME DE FRONTANYÀ DE FRONTANYÀ
Rest. Fonda Cal Marxandó
Rest. Cal Eloi
SANTA MARIA DE MERLÈSNTLÈS
Hostal Sant Cristòfol
VILADAADA
Rest. Cal Candi - Camps De Vilarrasa
Rest. Comellas
VIVER I SERRATEIXXER I SERRATEIX
Rest. Cal Fuster





CÀMPINGS DEL BERGUEDÀ

BERGA
Berga Resort
BORREDÀ
Càmping Riera Merlès
GUARDIOLA DEL BERGUEDÀ
Càmping el Berguedà
LA POBLA DE LILLET
Moli De L'espelt
PUIG-REIG
Càmping Puig-reig
SALDES
Camping Susèn
Repòs Del Pedraforca
Càmping Mirador al Pedraforca




ALLOTJAMENTS AL BERGUEDÀ

BAGÀ
Hotel Ca L'amagat
Hostal Cal Batista
Hotel El Blat
Hotel La Pineda
BERGA
Hotel Berga Park
Hotel Ciutat De Berga
Hotel Estel
Hotel Queralt
Hotel Cal Nen
Hostal Del Guiu
ALBERG DE BERGA
BORREDÀ
Hostal Cobert De Puigcercós
Cal Jaume Coll
ESPUNYOLA
Hotel Cal Majoral
GIRONELLA
Hotel L'oreneta
GISCLARENY
Rustic Vilella
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ
Hotel El Jou
Hotel Casa Duaner
LA POBLA DE LILLET
Hostal Pericas
PUIG-REIG
Hostal Sant Marti
SALDES
Ca l'Andreu
Casa Refugi De Gresolet
VALLCEBRE
Hostal Rural Masía Cal Metge



BARS DEL BERGUEDÀ

BAGÀ
Bar Avenida
Bar El Caliu
Bar Tropical (Terradelles)
BERGA
Bar La Barana
Bar La Bodega
Bar Canigó
Bar Sta. Eulàlia
Frankfurt Sta. Eulàlia
Frankfurt Espriu
Frankfurt St. Guim
Bar Jockey
Bar Marc
Bar Miquel (Ambulant)
Granja Miriam
Frankfurt Munich
Frankfurt Berga
Freiburg "El Bon Rotllo"
Bar Les Palmeres
Bar Cal Negre
Bar Piscina
Bar SPA
Bar Sol
Bar Sol I Cel (Cal Rosal)
Bar Celler La Tosca
Cafès Caracas
Bar-Frankfurt Del Balç
GIRONELLA
Bar La Llar
PRATS DE LLUÇANÈS
Bar Canya Amb Teca
Bar Fassina
Cafè Fumanya
Bar J & B
PUIG-REIG
Bar Administració
Cafeteria Llobregat
Bar Musical de Cine
Bar Osiris
SALDES
Bar Cal Tahona
SANT JULIÀ DE CERDANYOLA
Bar El Niu



Imatges del Berguedà

IMATGES DEL BERGUEDÀ














Informació general del Berguedà

Berguedà

Berguedà
Escut del Berguedà Bandera del Berguedà
(En detall) (En detall)
Localització



Capital Berga
Gentilici Berguedà, berguedana
Llengua pròpia Català
Superfície 1184,89 km²
Altitud n/d
Població (2005)
Densitat
40,064 hab.
33,84 hab/km²
Coordenades 42° 6′ 25″ N 1° 50′ 18″ ECoordenades: 42° 6′ 25″ N 1° 50′ 18″ E






El Berguedà, amb una superfície total de 1184,89 quilòmetres quadrats, és la més septentrional de les comarques de la província de Barcelona. Està situat a l'interior de Catalunya i participa tant dels relleus enlairats del Prepirineu i del Pirineu com dels relleus planers del nord de la Depressió Central.












Taula de continguts


1 Geografia

Geografia

La meitat septentrional, coneguda com l'Alt Berguedà, és constituïda per l'alta conca del Llobregat i les serres del Prepirineu. En aquesta part hi trobem municipis com Castellar de N'Hug, La Pobla de Lillet, Sant Jaume de Frontanyà, Bagà, Guardiola de Berguedà, Gisclareny, Saldes, Gósol, Borredà, Sant Julià de Cerdanyola, Castell de l'Areny, Castellar del Riu, Cercs, La Nou de Berguedà, Vilada i Fígols. El límit septentrional, en ple Pirineu, és una autèntica barrera muntanyosa, orientada d'oest a est, amb cims i carenes per sobre dels 2000 metres, els quals separen el Berguedà de la Cerdanya; hi trobem les serres de Cadí i Moixeró, el Puig d'Alp i Puigllançada. Al sud d'aquestes serres els rius hi han obert diverses valls: la del Llobregat fins la Pobla de Lillet i Castellar de n'Hug, la del riu de Bagà, la del Bastareny i la del Saldes. A l'est hi ha les serres de Catllaràs i Rasos de Tubau. A l'oest les serres són més elevades: Pedraforca, serres del Verd, Ensija i Rasos de Peguera.

La meitat meridional, coneguda com el Baix Berguedà, es troba situada al nord de la Depressió Central de Catalunya. Hi ha municipis que es troben a l'inici del Prepirineu, com Berga, Avià, L'Espunyola, Capolat i La Quar i altres que es troben plenament a les planes de la depressió central, com Gironella, Puig-reig [purrétx], Olvan, Sagàs, Casserres, Viver i Serrateix, Montclar, Montmajor i Santa Maria de Merlès. En aquesta meitat, i especialment a Berga, Gironella i Puig-Reig, s'hi concentra la majoria de la població de la comarca.

Clima

El clima de l'Alt Berguedà és plujós i fred i amb neu a l'hivern als vessants més enlairats. Les precipitacions mitjanes anuals superen els 1000mm, amb un mínim relatiu a l'hivern. La vegetació és constituïda principalment per pinedes de pi roig i rouredes. Als indrets més ombrívols hi ha fagedes i, més rarament, avetoses. A partir dels 1700 metres domina el pi negre i per damunt dels 2200 metres els prats alpins.

La meitat meridional del Berguedà (Baix Berguedà) és constituïda per relleus poc enlairats. El clima és mediterrani amb una lleugera tendència continental. Les precipitacions mitjanes anuals ronden entre els 700 i els 900mm, amb un mínim a l'hivern. Les temperatures mitjanes anuals se situen entre els 11º i els 13º, amb hiverns freds i estius no excessivament calorosos. La vegetació espontània és formada per carrascars en els indrets més secs i sòls pobres, i rouredes allà on plou més i els sòls són més profunds. A la part central i occidental sol dominar el roure valencià, i a la part més oriental i septentrional el roure martinenc. Actualment hi ha sobretot brolles amb pins (pi blanc, pi roig) amb moltes àrees de ribolls i rouredes joves, especialment després dels incendis forestals que van arrasar aquesta zona l'any 1994.

Història

Els vestigis més antics de poblament al Berguedà es remunten al neolític. L'historiador romà Titus Livi parla de la tribu ibèrica dels bergistans, sotmesa primer per Anníbal (218 a.C.) i més tard per Cató (195 a.C.). Sota l'ocupació sarraïna el Berguedà esdevingué territori de frontera fins a passar a dependre del Comtat de Cerdanya, del qual se separà per esdevenir, breument, Comtat de Berga a principis del segle XI. En aquest context cal situar la major figura literària d'aquestes terres: el trobador Guillem de Berguedà.

Durant els segles següents, el Berguedà coneixerà les epidèmies de pesta dels segles XIV i XV, el bandolerisme del XVI, i la guerra dels segadors al XVII.

A partir del XVIII, després de la Guerra de Successió, s'esdevé una època de creixement econòmic i demogràfic amb el desenvolupament de la indústria tèxtil, al qual el Berguedà aporta la seva pròpia màquina de filar, la berguedana o maixerina.

Durant la guerra del set anys (1833-1840), Berga fou un centre important de la insurrecció carlina; essent seu de la Junta carlina de Catalunya que tingué com a cap el Comte d'Espanya, famós per les seves arbitrarietats i crueltat, i assassinat en circumstàncies envoltades d'una aurèola llegendària. El Berguedà va seguir essent un enclau carlí destacat en les carlinades posteriors.

Com a fets destacables del segle XX, cal fer esment de la revolta anarquista de Fígols, el 1932, que s'estengué a altres poblacions de la comarca. Els grupuscles anarquistes també varen protagonitzar col·lectivitzacions i episodis violents durant la guerra civil. Passada la guerra, la situació de la comarca la feu lloc ideal per a les activitats de contraban i també per a les accions dels maquis. La mineria i del tèxtil tornaren a ser la clau de l'activitat econòmica, fins que les crisis econòmiques dels 70 varen portar al seu enfonsament, amb la consegüent regressió econòmica i demogràfica. Actualment, el Berguedà busca desenvolupar-se a través de la diversificació d'activitats i mirant de potenciar el seu paisatge com a atractiu turístic.


Població

Municipi Habitants
Avià 2.015
Bagà 2.160
Berga 16.175
Borredà 518
Capolat 79
Casserres 1.548
Castell de l'Areny 60
Castellar de n'Hug 184
Castellar del Riu 152
Cercs 1.342
Espunyola, l' 270
Fígols 48
Gironella 4.853
Gisclareny 36
Gósol 223
Guardiola de Berguedà 926
Montclar 121
Montmajor 460
Nou de Berguedà, la 159
Olvan 897
Pobla de Lillet, la 1.348
Puig-reig 4.197
Quar, la 68
Sagàs 140
Saldes 346
Sant Jaume de Frontanyà 28
Sant Julià de Cerdanyola 258
Santa Maria de Merlès 151
Vallcebre 284
Vilada 507
Viver i Serrateix 193

La població del Berguedà ha estat sempre escassa. El 1860 tenia 31.544 habitants. Els anys següents anà perdent població s'arribà a un mínim de 23.257 habitants el 1887. El 1900 ja s'hi censaren 27.217 habitants. A partir d'aquest moment s'observa un augment progressiu: 39.600 habitants el 1930, 41.938 habitants el 1950 i 47.953 habitants el 1960. A partir de la dècada de 1960 el descens és notable. L'augment derivat de l'activitat econòmica dels anys anteriors (mineria, indústries tèxtils, explotació forestal, ramaderia i agricultura) s'atura davant una forta crisi generalitzada a la comarca. El 1970 s'hi censen 44.446 habitants i el 1981 42.152 habitants. Al 2001, hi ha 37995 habitants.

Darrer padró municipal (2005): 39.746 habitants.

Govern i administració

Consell Comarcal

Economia

L'activitat econòmica principal del Berguedà és la indústria i la mineria, que en els darrers anys han sofert fortes crisis. Actualment l'activitat industrial es localitza preferentment entre Berga i Puig-reig. La potenciació de l'eix del Llobregat amb l'obertura del Túnel del Cadí i la millora generalitzada de les carreteres que hi accedeixen han millorat les perspectives de l'activitat econòmica del Berguedà. L'agricultura, la ramaderia i l'aprofitament forestal són activitats complementàries. El turisme és un factor de retenció demogràfica a l'Alt Berguedà. Moltes cases de pagès s'estan reconvertint en residències de casa pagès i s'han obert establiments de restauració.





Demografia




Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
602 674 968 9.623 16.292 31.759 25.292 22.406 27.217
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
30.047 33.615 39.600 38.064 41.933 47.953 45.843 42.152 40.552
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
39.209 39.446 38.606 38.252 38.051 38.593 39.224 40.064 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Enllaços externs

Font: Viquipèdia